Cercador

Tots els relats de Maria Montoriol

  • EL NEN DELS ULLS VERDS

    Maria Montoriol - 16-04-2015 - 665 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qui no ha buscat refugiar-se dels seus problemes entre les càlides pàgines d'un llibre? La lectura estimula la nostra ment i fa possibles tots els somnis. Llegir ens fa infinits! més

  • CANT DE SIRENES

    Maria Montoriol - 03-03-2015 - 815 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un dels motius pels quals he escrit aquest relat és per subtitular el dolor que s’està infligint a aquells que no tenen veu. Són moltes les persones que han de patir condicions extremadament dures en la seva vida quotidiana: s’enfronten a obstacles insuperables, a la indiferència dels podero més

l´Autor

Foto de perfil de Maria Montoriol

Maria Montoriol

2 Relats

15 Comentaris

1480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Benvolguts companys de tinta,

Us presento una agosarada filòloga que va perdre l'enteniment i degut a les dificultats per trobar feina, va decidir arriscar-se a cursar el Grau d'Informació i Documentació (per allà el 2009 crec que era...) per poder treballar rodejada d'els seus estimats llibres.

En el món laboral, va tenir sempre feines relacionades amb la seva formació: recepcionista en un veterinari, hostessa informativa, peona en cadenes de muntatge, professional de la neteja, etc. Va atrevir-se a fer una breu "intrusió" en el món de la correcció i la traducció. Però era més de literatura que de llengua i no s'hi va llençar de ple.

El que deleix més a aquesta filòloga frustrada, és, com ja haureu endevinat, la literatura. Des de petita, fou una feroç devoradora de llibres i una escriptora autodidacta. Va estar molts anys atacada pel síndrome de la pàgina en blanc i ara ha tornat a mossegar aquesta gran passió, tan lligada a la lectura. Podeu gaudir dels seus relats en el següent bloc:

http://ratpenatdebiblioteca.blogspot.com.es/


Per acomiadar-me, us deixo un fragment d'un relat seu:

"El cant de les sirenes cada vegada s’elevava amb més força i ressonava, intensament, dins meu. Les reserves de cera que emprava per ensordir les seves temptadores melodies, s’estaven esgotant. I ja no tenia cap més arma per protegir-me del seu encisador reclam."

Cant de Sirenes